Exposició col·lectiva formada per obres de Doménico Bianchi (Roma, 1955), Jannis Kounellis (El Pireo, 1936) i Jaume Plensa (Barcelona, 1955).
La pintura de l’italià Bianchi es mou en un equilibri entre l’abstracció i l’al·lusió a una figura poc recognoscible. Utilitza materials com la cera, el platí, la plata, la fibra de vidre o fins fulls de metall. En la segona meitat dels anys vuitanta, incorpora el guix com a suport, i en els noranta, s’ajuda de l’ordinador per transformar les figures dimensionals en formes esfèriques.
El 1963, l’artista grec Jannis Kounellis va començar a utilitzar diversos elements en les seves pintures: tela de sac, or o terra. Va canviar els marcs dels seus quadres per altres fets amb llits, portes o finestres. En incorporar-se a l’arte povera el 1967, va començar a introduir altres materials a les seves instal·lacions (fum, carbó, carn, etc.). Gradualment, prescindeix de la tela com a superfície i empra planxes de metall com a suport principal. Encara continua la seva investigació amb materials d’ús quotidià, però la trasllada a obra de més gran escala.
Jaume Plensa és considerat un dels artistes espanyols més valorats en el panorama nacional i internacional. Les seves obres, molt personals i elaborades, estan pensades perquè l’espectador se senti convidat a interactuar-hi. Totes tenen com a eix central la dimensió humana i la seva relació amb l’entorn. És un apassionat de la relació entre el cos humà i el llenguatge escrit.
