El jove artista valencià Miquel Ponce (1997) mostra la seva producció més recent a La Fràgil Màgia de l'Embruix, on concep la pintura com a residu, com a signe de deteriorament i manipulació.
Factors com l'atzar i el temps són molt presents a la feina, que reflexiona sobre la producció d'imatges i sobre la crisi de la visualitat, buscant nous camins per a la producció pictòrica.
La recerca de les diverses formes de la bellesa acompanya Joan Cortés en el seu incansable recorregut entre l’art i la vida. En plena era de ...
Leer más
Aquesta exposició ofereix un recorregut d’un centenar d’anys de diàleg entre l’art i la natura a través del ...
Leer más
Utopía del Lodo i Sashimi de Bruma és una instal·lació immersiva de Grip Face que reflexiona sobre l’estat de ...
Leer más
