És la gran pregunta a la qual sotmet l'artista cubà Gustavo Díaz Sosa als seus personatges quan els enfronta als seus escenaris. Una atmosfera kafkiana embolica a les seves ja clàssics petits homes anònims en espais tancats sense sortides o totalment oberts, però sense destinacions. Díaz Sosa considera aquests episodis com un retrat de la societat actual.
Compon una obra narrativa, però usant el dibuix i la matèria com a llenguatge. El dibuix -al carbonet, llapis, ceres o sanguina- predomina sobre un fons de taques abstractes amb una interessant riquesa plàstica.
Vista és la primera exposició individual de l’artista britànica Fiona Rae que es presenta a Espanya. La mostra reuneix ...
Leer más
Utopía del Lodo i Sashimi de Bruma és una instal·lació immersiva de Grip Face que reflexiona sobre l’estat de ...
Leer más
El Casal Solleric presenta el projecte La Sala Roja de l'artista mallorquí Bernardí Roig (Palma, 1965), una intervenció pensada ...
Leer más
L'etapa més experimental de Miró: objectes trobats, materials “descartats” i l'art de tornar a mirar allò ...
Leer más