Per aquesta nova intervenció a Box 27, Carles Congost (Olot, 1970) pren com a punt de partida una cançó pop de Baltimora, Tarzan Boy (hit de 1985 en clau italo disc), i la converteix en el nucli des del qual es va (des)component tota la peça.
Congost tracta l’espai com si fos un veritable mostrador comercial, en el qual juga amb les tècniques pròpies de l’aparadorisme per a oferir-nos una intervenció en la qual el mateix vidre de la vitrina actua com una quarta paret, generant així diferents capes i nivells de lectura.
